Arxiu de l'autor: continguts

Perspectiva de barri

Targetó04

Inscripcions

A la darrera sessió es treballarà sobre l’acció al barri. Nou Barris és un dels barris referents pel que fa a la organització i treball conjunt de les entitats, organitzacions i societat civil que hi està vinculada, pel que durant aquesta sessió s’escoltarà i es compartiran experiències vinculades al treball al barri des del barri.

Durant la ponència marc es posarà en context la història del teixit associatiu de Nou Barris per tal de proporcionar la base de l’activisme al barri i l’historial organitzatiu entre les entitats així com el sorgiment d’organitzacions de l’Economia Social i Solidària i la seva adaptació al teixit associatiu existent.

Durant la taula de reflexió, entitats i organitzacions d’Economia Social i Solidària reflexionaran sobre el treball des de la proximitat, del barri cap al barri, com són les diferents maneres de treballar amb aquesta perspectiva i quines són les col·laboracions que es poden dur a terme entre els dos actors. Finalment les persones assistents podran donar la seva opinió i compartir les seves experiències en la temàtica.

 

Programa de la sessió: 4 de juny a l’Ateneu Popular de 9 barris (Carrer de Portlligat, 11, 15)

Properament…

L’assistència a les jornades és pública i gratuïta, però cal inscripció prèvia:

Inscripcions

Activisme i economia feministes

Targetó29

Inscripcions

La segona trobada es durà a terme sota el nom “Activisme i economia feministes”, durant aquesta jornada es vol destacar el feminisme com a valor essencial i comú en els dos tipus d’organitzacions.

La ponència marc a càrrec de Sandra Ezquerra, activista social i professora de Sociologia i directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic, posarà les bases de les polítiques feministes que es poden treballar tant al Tercer Sector com a l’Economia Social i Solidària i com es duen o es poden dur a terme.

A la taula de reflexió, diverses entitats i organitzacions de l’Economia Social i Solidària i del Tercer Sector centrades en el feminisme posaran en valor un dels ponts entre els dos actors i les diferents maneres de treballar-ho en el si de les organitzacions.

Almena Cooperativa Feminista és una entitat sense ànim de lucre i d’iniciativa social, treballen en projectes estratègics d’incidència política per avançar cap nous models de gènere i deixar enrere l’heteropatriarcat. A més, estan desenvolupant un projecte per analitzar com incorporem la perspectiva feminista dintre de la nostra cooperativa, per després posar-ho en comú amb altres cooperatives i veure quins són els reptes i les oportunitats comuns.

L’Esberla és una Cooperativa de treball associat, d’iniciativa social i sense ànim de lucre que promou, dissenya i gestiona serveis en àmbits com els de l’emprenedoria cooperativa o la sobirania alimentària, entre d’altres. Ofereixen formacions i tallers vers l’equitat de gènere i realitzen processos d’implementació de l’Economia Social i Solidària.

Ca la Dona és un espai on conflueixen diversitat de grups de dones amb experiències polítiques, de reflexió i producció de pensament crítics diversos. És un espai on l’heterogeneïtat és enriquiment col·lectiu gràcies al debat conjunt i on cada grup pot organitzar i desenvolupar les seves pròpies activitats i practicar la política de la relació i el treball en xarxa. Amb més de 30 anys de recorregut, Ca la Dona és un referent de la lluita feminista a nivell català i estatal.

Finalment les persones assistents podran donar la seva opinió i compartir les seves experiències en la temàtica.

 

Programa de la sessió: Casa del Mig (Carrer Muntadas 5, Parc de la Espanya Industrial)

16h    Benvinguda de Montse Fernández

16:15h Ponència marc: Sandra Ezquerra

16:45h Taula de reflexió

  • Almena Coop
  • L’Esberla
  • Ca la Dona

 17:30h Ronda d’intervencions del públic

L’assistència a les jornades és pública i gratuïta, però cal inscripció prèvia:

Inscripcions

Ponts entre el TS i l’ESS

Targetó21Inscripcions

Jornada de reflexió sobre la relació entre TS i l’ESS. En aquesta sessió es volen explorar les temàtiques més comunes en les que ambdós tipologies d’organitzacions col·laboren i treballen conjuntament.

La ponència marc serà a càrrec de Colectic que com a cooperativa d’iniciativa social forma part tant del Tercer Sector com de l’Economia Social i Solidària, essent així una entitat nexe que pot compartir les experiències, semblances i diferències entre els dos actors, així com les temàtiques d’interès compartides. A més, al 2014 van realitzar el canvi d’associació a cooperativa en un procés de reflexió interna.

Durant la taula de reflexió s’escoltarà la veu d’entitats i organitzacions d’ESS que treballen conjuntament i exposaran la seva perspectiva en la relació i el paper de les dues tipologies d’organitzacions així com exemples de col·laboració.

Arç Cooperativa és corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’economia social i solidària, el món associatiu i les energies renovables. Han col·laborat en l’impuls d’altres cooperatives com Mutualcoop o Opcions de consum responsable. A més donen servei a diverses organitzacions del Tercer Sector.

La Federació Catalana de Voluntariat Social és una xarxa d’entitats sense ànim de lucre que treballa per la promoció i el reconeixement del voluntariat social, impulsa la iniciativa de mercat social, una plataforma de caràcter social que permet la difusió i compra en línia de productes i serveis d’entitats i treballa amb organitzacions de l’Economia Social i Solidària.

La Fundació Ramón Noguera és una entitat dedicada a l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual amb més de 20 anys de trajectòria. Donada la seva activitat de prestació de serveis, han fet un exercici d’anàlisi sobre l’arribada i la relació amb l’Economia Socia i Solidària.

Finalment les persones assistents podran donar la seva opinió i compartir les seves experiències en la temàtica.

 Dia: 21 de maig

Lloc: Casal de Barri Pou de la Figuera (Carrer de Sant Pere Més Baix, 70)

Programa de la sessió:

16h    Benvinguda d’Ana Villa, membre de la junta de l’Observatori

16:15h Ponència marc: Colectic

16:45h Taula de reflexió:

  • Arç Cooperativa: Javier Gómez
  • FCVS: Nuria Monsalve
  • Fundació Ramón Noguera: Pepita Perich

       17:30h Ronda d’intervencions del públic

L’assistència a les jornades és pública i gratuïta, però cal inscripció prèvia:

Inscripcions

 

 

 

 

Inici

Targetó_general

Inscripcions

El cicle de reflexions entorn el Tercer Sector i l’Economia Social i Solidària sorgeix de la detecció de la necessitat de crear experiències comunes per a fomentar la col·laboració entre entitats d’ambdós àmbits. Durant les 3 sessions del cicle es tindrà oportunitat de conèixer experiències de col·laboració, explorar els valors comuns i descobrir formes d’organització i actuació conjunta entre ambdós actors.

El cicle consistirà en 3 sessions, cadascuna tractarà una temàtica d’interès comuna i totes elles tindran la mateixa estructura amb una ponència central per part d’una organització del Tercer Sector de de l’Economia Social i Solidària seguida d’una taula de reflexió amb 3 organitzacions d’ambdós àmbits i per finalitzar es dedicarà una mitja hora a dialogar i reflexionar conjuntament amb les persones assistents a cada sessió:

Aquest cicle es durà a terme en 3 punts diferents de la ciutat de Barcelona i de les 3 sessions sorgirà un document de relatoria per tal que les reflexions puguin ser compartides i llegides per tothom que ho desitgi i que d’aquesta manera el coneixement generat pugui ser transmès i esdevingui públic per a tothom que ho desitgi.

Els objectius concrets d’aquest projecte són els següents:

  • Crear un espai de coneixença mútua
  • Compartir experiències d’èxit de col·laboració entre ambdós actors
  • Explorar el treball dels valors comuns
  • Conèixer formes de treballar a la ciutat per aconseguir objectius comuns

L’assistència a les jornades és pública i gratuïta, però cal inscripció prèvia:

Inscripcions

 

 

 

És hora de fer visible quin valor aportem a la societat

Les organitzacions no lucratives neixen de la passió de les persones per millorar la societat, a partir de la preocupació per causes ben diverses: les desigualtats socials, la cultura, l’acció social, l’equitat, els esports, els temes ambientals,…

Recordo fa temps la presentació dels resultats d’un estudi a una entitat, que ho van resumir en una sola frase: “Quien os conoce, os quiere, porque sabe lo que hacéis y para qué sirve. Lástima que os conoce poca gente…” La frase té una primera part positiva, però la segona part no ho és tant. Evidentment, que les persones que estem implicades a entitats del tercer sector estem plenament convençudes de la utilitat social de les nostres organitzacions: per això estem implicades!

Però no podem estar contents només amb que ens valorin els que tenim al costat. No val només amb el convenciment dels que cada dia veuen i viuen la feina de l’organització. No ens podem quedar contents amb aquella frase tant utilitzada de que són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l’aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre es evident o fàcil d’explicar.

Fa molts anys que es fan esforços d’avaluació d’impacte a les entitats del tercer sector. Ja fa més de deu anys que als Congressos sobre Recerca al Tercer Sector sento parlar de metodologies per ajudar les entitats a mostrar el valor econòmic i social. Algunes són específiques d’àmbits concrets i altres es poden generalitzar més. Fa 5 anys a Escòcia vaig descobrir l’SROI, una metodologia per la monetització del valor que ara sembla que està arrelant al nostre entorn, i començant a haver-hi experiències d’entitats que hi estan treballant, i això és positiu. Però l’avaluació d’impacte no es pot resumir amb l’SROI ni amb cap altre metodologia. Cadascuna té elements destacables i limitacions, i toca conviure amb el que poden aportar. Fa anys potser es podia admetre un acte de fe sobre el valor d’aportació d’una organització, però avui dia s’estan desenvolupant metodologies i maneres de mostrar el que aportem a la societat: en millores i en estalvis.

Per a mi, el realment destacable és el progressiu desenvolupament d’una cultura d’avaluació d’impacte que porti les organitzacions i els seus equips a fer esforços continuats en aquesta línia, i incorporar-los en la pròpia concepció dels projectes i l’activitat organitzativa. La recollida d’informació sempre és el punt crític per a qualsevol anàlisi, per la qual cosa, si des del principi tenim present que haurem d’avaluar l’impacte, hi haurà moltes més possibilitats d’aconseguir resultatsexplicables de com estem contribuint a la millora social o a la creació de capital social o a la protecció ambiental o….

L’avaluació de l’impacte no és una metodologia sinó una cultura a l’hora de realitzar les nostres activitats, que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l’impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d’un tema de qualitat en l’actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d’impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades, amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat..

Les organitzacions del segle XXI han de saber explicar a la societat el valor social i econòmic que aporta la seva activitat.


Imagen | lestraperlista

 Per més informació consulteu la Guía para el Retorno Social de la Inversión (SROI)

Junts per la societat. Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català

El llibre Junts per la societat. Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català és una publicació que neix com a resultat de l’estudi sobre bones pràctiques en matèria de col·laboració que va realitzar l’Observatori del Tercer Sector entre els mesos de març i setembre de 2010, i que es va presentar el 4 de novembre de 2010 en l’acte Col·laborar per anar més lluny. Estratègies de col·laboració en les entitats del Tercer Sector Social.

La publicació pretén visibilitzar i difondre experiències valuoses. Les experiències estan estructurades en tres àrees: concentracions i fusions, col·laboracions estratègiques, i projectes en col·laboració. Això permet introduir la col·laboració entre organitzacions i establir un esquema bàsic de les tipologies de col·laboració que es donen. A més, ofereix elements clau per al desenvolupament de la cultura de la col·laboració al Tercer Sector Social, 10 dificultats que poden sorgir, i 12 aprenentatges transversals amb l’objectiu de garantir l’èxit d’aquestes pràctiques.

Aquesta publicació està disponible per descarregar (965 Kb)

Tres casos de bones pràctiques en matèria de complicitat social.

1. Amics de la Gent Gran

La Fundació Amics de la Gent Gran és una organització de voluntariat que treballa per millorar la qualitat de vida de la gent gran. La seva missió és lluitar contra la soledat i la marginació social de les persones grans mitjançant l’acció voluntària. La missió d’Amics de la Gent Gran es concreta en tres accions: l’acompanyament emocional de persones grans, la seva dinamització social i la sensibilització de la societat sobre la realitat en què viuen els ancians.

2. Som Energia

Som Energia és una cooperativa d’iniciativa social que el 2011 inicia la seva activitat en la comercialització d’electricitat verda certificada. El seu principal objectiu és reunir a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. Inicialment, comercialitzava a Catalunya però en poc temps i donada la demanda, s’ha estès a la Península i Balears.

3. Assemblea Nacional Catalana

L’assemblea Nacional Catalana –ANC- es va constituir el 2012 com associació desprès de tres anys com a moviment social. El seu principal objectiu és promoure la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per a l’assoliment i la constitució de l’estat català propi, independent, de dret, social i democràtic.